LES BANDERES

—¿La mar és plana?—demana de tant en tant als nois del control, i ells li contesten que sí, que la mar és ben plana i que no hi ha res de nou. Els ho pregunta amb una certa regularitat, una norma que només trenca de manera imprevista per trencar també la rutina. Després, seu i continua observant les pantalles que a l’altre despatx també controlen dos guàrdies de seguretat.

Des de les finestres es veu un remolcador que fa girar el portacontenidors que duu lligat. Fa vint-i-dos anys que els veu entrar, però cada vegada que hi ha una maniobra, es queda mirant el joc dels vaixells, els uns alcen la proa i enfonsen les hèlixs, com bèsties que aixequen el morro per fer més força en l’estirada, els altres avancen lentament, ben lligats, el nen que estira la mà del seu pare, i el pare que es deixa anar esperant que el menut faci tota la feina. Els petroliers van encara més a poc a poc, els remolcadors esperen que no hi hagi cap perill ni cap impediment i aleshores tots dos juguen amb la força dels motors de l’un i de l’altre, l’un tira endavant i l’altre tira enrere, el ballet els regira fins a deixar encarats els tubs que han de buidar, emplenar o netejar els tancs. En Dexeus mira cada maniobra igual que aquell primer dia que va entrar a treballar, el seu cap li va dir que anés fins al segon moll de descàrrega, i allà va veure com un remolcador feia donar un gir de 180º a un portacontenidors enorme. La peresa solemne dels grans embalums encara el fa encantar- se.

Abans havia de donar el vist-i-plau a totes les maniobres del seu sector, però a mesura que han anat passant els anys la mar ha anat quedant plana. D’ençà que van instal·lar els circuits interns de vídeo passa més temps vigilant les pantalles que no pas als molls. I l’ordinador... L’empresa de seguretat que vigila els accessos i els molls lliura un comunicat d’incidències cada hora en punt. De vegades pensa en els anys que havia d’anar amunt i avall amb bicicleta, quan travessava les zones de descàrrega i les piles de contenidors, laberíntiques i inacabables. En Quim i la Pilar, que treballen al seu càrrec, verifiquen i arxiven els comunicats i vigilen que no hi hagi cap alerta, i la parella de guàrdies de seguretat controla les mateixes pantalles que ell també vigila... La mar sol estar plana. De tant en tant fins i tot baixa a fer una volta sense que hi hagi cap motiu aparent. Des que va aconseguir filtrar els passos de tots els accessos amb burots i barreres, des que una tanca de filferro envolta el perímetre del port, que ja no hi ha tafaners ni pispes i només s’ha d’encarregar dels treballadors. Abans, cada dia hi havia alguna cosa o altra, algú que passejava i que havia caigut al mar, algú altre que havia picat amb el cotxe, taques de fuel o vaixells avariats.

Normalment, el port està tranquil. Avui, però, la mar no és plana, i potser s’equivoca, però diria que ha vist passar algú per sota de la tanca. Només ha estat un moment, però juraria que té la certesa que l’ha vist, que fins i tot li ha pogut veure la cara. De sobte, és com si algú hagués llançat una pedra a la bassa i tot l’ordre s’hagués trencat. Hi ha sovint vaixells que tenen problemes, ferris que s’han espatllat o fugues de fuel, res que no es pugui solucionar seguint els protocols, però de vegades la mar no és plana i s’arrissa tant que les onades arriben fins a la seva torre. Avui la mar no és plana, juraria que una nena ha passat per sota d’un dels forats de la tanca.

(següent)